Els plàstics ja estan presents en una gran varietat de productes a les nostres vides, i molts d'ells fins i tot entren en contacte amb els aliments, com ara envasos per emportar, bosses d'envasat d'aliments i ampolles de begudes. Quan aquests productes plàstics es descarten, es descomponen amb el medi ambient en micropartícules de plàstic invisibles a simple vista. També hi ha estudis que demostren que algunes bosses de te de plàstic són prou fortes com per alliberar grans quantitats de microplàstics quan entren en contacte amb aigua calenta. (Llegiu més: La bossa de te que beus conté l'ADN de centenars d'insectes i desenes de milers de milions de microplàstics)
L'any passat, un article a Environment International va demostrar que ja existeixen microplàstics detectables a la circulació humana, amb una quarta part de les mostres de sang amb nivells de microplàstics de poliestirè que oscil·len entre 1 i 4 ug/ml. aquests microplàstics circulatoris poden acumular-se amb el temps en diversos òrgans.
Alguns d'aquests models in vitro han demostrat que les partícules microplàstiques són capaços d'agregar-se i penetrar en el teixit cerebral, però es desconeix si aquests microplàstics són absorbits per les neurones un cop entren al cervell i quins processos fisiològics afecten.
En un estudi recent, un equip d'investigadors de la Universitat de Duke va confirmar que els microplàstics no només entren al cervell, sinó que també interaccionen amb -synuclein (-syn) a les neurones per promoure la formació i replicació de protofibres -syn. Aquest canvi fisiològic està estretament relacionat amb el desenvolupament de la malaltia de Parkinson, en la qual es produeix un plegament i agregació anormal de -syn al cervell de molts pacients amb Parkinson.
▲ El nou estudi s'ha publicat a Science Advances
En l'experiment, els autors van barrejar partícules microplàstiques de poliestirè amb human-syn en cultiu. Originalment, tal -syn no semblava agregar-se per si sol durant 4 dies quan es cultivava sol. Tanmateix, en l'entorn de cultiu mixt amb microplàstics, algunes protofibres agregades -syn van aparèixer en partícules microplàstiques individuals després d'uns 3 dies.
A temperatura ambient, una única partícula microplàstica pot formar un complex estable amb més de 100 -monòmers sin. Tanmateix, només les partícules microplàstiques amb anions poden produir aquesta capacitat d'unió; els microplàstics neutres o catiònics no tenen aquest efecte. Això es deu al fet que el procés d'unió dels microplàstics a -syn es promou per la interacció d'anions amb residus rics en lisina carregats positivament.
A més, els autors van dissenyar un grup de models de ratolí de la malaltia de Parkinson en els quals injectarien el cervell dels ratolins amb una mica de sín. a mesura que avança el temps, aquesta -sin s'acumula gradualment a l'escorça cerebral i el tàlem, així com a les neurones dopaminèrgiques de l'amígdala i la substància negra. Si s'afegeixen algunes partícules microplàstiques aniòniques juntament amb la injecció de -syn, tot i que aquestes partícules microplàstiques no es difonen per si soles, l'àrea de distribució final de -syn serà més àmplia i el volum dels cúmuls protofibril·lars -syn serà més gran. .
A l'interior de les neurones, la major part de la unió de les partícules microplàstiques a -syn es produeix als lisosomes, un orgànul que s'encarrega inicialment de processar els residus cel·lulars però que acaba sent el lloc on neixen els productes que posen en perill la funció neuronal.
Els autors assenyalen que aquests resultats suggereixen que les partícules microplàstiques poden tenir un efecte sobre les proteïnes del cos i interactuar amb elles. "Molts estudis es centraran en la relació entre les partícules microplàstiques i el càncer i les malalties autoimmunes, però confirmem que és probable que les partícules microplàstiques augmentin el risc d'un individu de desenvolupar la malaltia de Parkinson".